Granada · 5–7 de novembre de 2026
TechnoSperm porta la seva recerca en reproducció animal a l’AERA 2026
El grup va compartir a Granada nous estudis sobre la maduració dels oòcits, el funcionament dels espermatozoides i la conservació del semen porcí.
Del 5 al 7 de novembre, el grup de recerca en Biotecnologia de la Reproducció Animal i Humana (TechnoSperm) de la Universitat de Girona va participar en el 18è Congrés Internacional de l’Associació Espanyola de Reproducció Animal (AERA).
Girona acollirà el 19è Congrés Internacional de l’AERA el 2028
TechnoSperm, el grup de recerca en Biotecnologia de la Reproducció Animal i Humana de la Universitat de Girona, organitzarà la pròxima edició d’aquest congrés biennal.
Les cèl·lules que ajuden l’oòcit a madurar
Marc Torres-Garrido va presentar una comunicació oral sobre les cèl·lules del cúmul, que envolten l’oòcit i li proporcionen suport mentre madura. En un estudi amb oòcits porcins, l’equip va desenvolupar una tècnica que combina tres marcadors fluorescents per saber, en una mateixa cèl·lula, si és viable, quina activitat tenen els seus mitocondris, que contribueixen a produir energia, i el nivell de molècules reactives derivades de l’oxigen. Les mostres amb una activitat mitocondrial més baixa també van mostrar menys viabilitat. El mètode permet estudiar com es relacionen aquests indicadors durant la maduració de l’oòcit.
Llegiu la comunicació de Marc Torres-Garrido
Tres pòsters sobre oòcits i espermatozoides
El paper del calci en la maduració dels oòcits
Martina Vila-Lloveras, Elisabeth Pinart i Ariadna Delgado-Bermúdez van presentar un treball del qual també és coautor Marc Yeste. L’estudi va examinar unes proteïnes que intercanvien sodi i calci a través de la membrana de l’oòcit. En els assajos de laboratori, un dels inhibidors provats va reduir la proporció d’oòcits porcins que completaven la maduració i, a les dosis més altes, també la fecundació. Els resultats apunten al paper d’aquests intercanviadors en la regulació del calci durant la maduració.
Com es prepara un espermatozoide per fecundar?
Ayazhan Akhatova va estudiar el paper d’un porus dels mitocondris durant la capacitació, el conjunt de canvis que prepara l’espermatozoide per fecundar l’oòcit. En espermatozoides porcins, afavorir l’obertura del porus va reduir la motilitat i va alterar els nivells de calci dins la cèl·lula. Inhibir-ne l’obertura va ajudar a preservar la motilitat durant la capacitació in vitro.
Quin paper té l’oxigen en la conservació del semen?
Marc Llavanera va presentar un pòster sobre un treball dut a terme per Eloi Portet, estudiant de màster i primer autor, en col·laboració entre el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) i la UdG. El treball, signat també per Ferran Garriga i Marc Yeste, va estudiar com la disponibilitat d’oxigen durant la conservació en medi líquid influeix en el metabolisme i el funcionament dels espermatozoides porcins. Després de 72 hores a 17 °C, les mostres conservades amb una disponibilitat limitada d’oxigen van mantenir millor la motilitat que les conservades en contacte amb l’aire o sense oxigen.
Dos pòsters de la UAB sobre l’ADN espermàtic
Ariadna Delgado-Bermúdez i Jordi Ribas-Maynou, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), van participar en dos treballs sobre els trencaments de doble cadena, que es produeixen quan es trenquen totes dues cadenes de l’ADN.
On es trenca l’ADN dels espermatozoides de toro?
El treball encapçalat per Ariadna Delgado-Bermúdez va utilitzar la seqüenciació per nanoporus per localitzar els trencaments al genoma. Els trencaments no es distribuïen a l’atzar. El patró observat apunta que la manera com s’empaqueta l’ADN a l’espermatozoide pot influir en quines regions són més propenses a trencar-se.
Com influeix la temperatura de conservació en l’ADN del semen porcí?
El treball encapçalat per Adrián Barba-García va comparar mostres de semen conservades en medi líquid a 17 °C i a 37 °C. Fins als 15 dies d’assaig, no es va detectar cap augment significatiu dels trencaments de doble cadena a 17 °C. A 37 °C, en canvi, el dany a l’ADN va augmentar amb el temps.
Reproducció equina i resposta immunitària
Les dues aportacions sobre reproducció equina s’emmarquen en la col·laboració de TechnoSperm amb Jaime Catalán. Sebastià Company, el seu estudiant de doctorat, és el primer autor de l’estudi que es va presentar en la comunicació oral.
Citocines en els fluids reproductius de l’ase
En una comunicació oral, Sebastià Company va presentar un estudi pilot amb Jaime Catalán, Lorena Padilla, Carolina Maside, Jordi Miró i Marc Yeste. La comunicació va obtenir el segon premi (accèssit) del congrés. L’equip va detectar tres citocines al líquid fol·licular i deu al plasma seminal. Aquestes molècules de senyalització podrien intervenir en la maduració fol·licular i en la resposta inflamatòria de la somera després de la inseminació.
Llegiu la comunicació de Sebastià Company
El perfil de citocines del plasma seminal equí
El pòster encapçalat per Jaime Catalán, amb Lorena Padilla, Carolina Maside, Sebastià Company, Sandra Llorens, Sergi Bonet, Marc Yeste i Jordi Miró, va caracteritzar les citocines presents a la fracció líquida del semen equí.
Dues comunicacions amb els col·laboradors del Brasil
Carine Dahl Corcini, de la Universidade Federal de Pelotas, i Antonio Sergio Varela Junior, de la Universidade Federal do Rio Grande, van signar conjuntament dues comunicacions breus amb TechnoSperm. Totes dues es van presentar a la sessió de pòsters.
Antioxidants en vesícules per conservar el semen a 17 °C
El treball encapçalat per Antonio Sergio Varela Junior va estudiar si encapsular el kaempferol, un antioxidant d’origen vegetal, en vesícules microscòpiques de lípids podia protegir els espermatozoides. Després de 48 hores de conservació a 17 °C, la forma encapsulada va reduir els indicadors d’estrès oxidatiu i va preservar millor la integritat cel·lular que l’antioxidant lliure.
Llegiu la comunicació sobre els nanoliposomesQuant de temps poden tolerar els ultrasons els espermatozoides?
El treball encapçalat per Carine Dahl Corcini va analitzar l’exposició del semen porcí a ultrasons, una tècnica que s’estudia per distribuir la calor durant la descongelació. En les condicions de l’assaig, 15 segons d’exposició no van alterar els indicadors funcionals mesurats. Les exposicions de 30 a 120 segons van reduir la motilitat i van danyar la membrana dels espermatozoides.
Llegiu la comunicació sobre els ultrasonsMarc Yeste també va moderar la primera sessió de comunicacions orals breus.